Salut a Lituània
Lituània té un sistema de salut mixt que ha evolucionat des del model Semashko de l'època soviètica fins a un sistema d'estil Bismarck. Tot i que l'esperança de vida i la mortalitat infantil estan per sota de la mitjana de la UE, el país s'enfronta a reptes amb llargs temps d'espera i altes taxes de causes externes de mort.
Indicadors de mortalitat i salut
El 2023, l'esperança de vida lituana en néixer era de 77,43 anys (72,86 anys per als homes i 81,71 anys per a les dones) i la taxa de mortalitat infantil era de 2,8 per cada 1.000 naixements vius. Tots dos indicadors es mantenen per sota de la mitjana de la UE i de l'OCDE.
La malaltia cardiovascular va ser la principal causa de mort el 2023 (52,1%), seguida de càncers (21%) i causes externes (6,1%). En conjunt, aquestes categories representen aproximadament quatre cinquenes parts de tota la mortalitat.
La taxa de mortalitat per causes externes entre els homes és la més alta de la Unió Europea. Especialment les taxes de suïcidi a Lituània segueixen sent les més grans de tota Europa, la UE, i de vegades havien estat les pitjors de l'OCDE, comparant entre les pitjors nacions del món com Corea del Sud, Sud-àfrica, Uruguai, etc.
Estructura del sistema sanitari
Després de la independència el 1918, es va començar a desenvolupar un sistema sanitari basat en el model de Bismarck. El 1949, quan va ser absorbida per l'URSS, es va reorganitzar segons el sistema centralitzat de Semashko. Estava relativament ben finançada i l'estat de salut de la població era millor que en altres parts de l'URSS.
Lituània es va allunyar d'un sistema finançat principalment pels pressupostos locals i estatals a un sistema mixt, finançat principalment pel Fons Nacional d'Assegurances de Salut a finals dels anys noranta. El deteriorament de la salut que es va produir durant la primera fase de les reformes socials es va aturar el 1994 i la taxa de mortalitat estandarditzada va disminuir de 12,06 (per cada 1000 habitants) el 1994 a 10,16 el 1998.
El concepte de salut nacional va ser adoptat el 1991 pel consell superior de lideratge - Seimas Reconstituent. Va introduir l'assegurança de salut, i va prioritzar la prevenció de malalties i l'atenció primària. El 1998 el Seimas va adoptar el Programa de Salut de Lituània. Això estableix com a prioritats la reducció de la mortalitat i l'augment de l'esperança de vida, la millora de la qualitat de vida i l'augment de l'equitat en salut.
Reptes actuals i finançament
L'any 2000, la gran majoria de les institucions sanitàries lituanes eren empreses sense ànim de lucre i es va desenvolupar un sector privat, que proporcionava serveis ambulatoris que es pagaven fora de la butxaca. Aproximadament un terç de tota l'atenció és finançada privadament (pels propis pacients o en el seu nom), que està fortament per sobre de la mitjana de la UE del vint per cent.
Les institucions sanitàries són les principals ocupadores del país, però encara romanen exagerades, amb llargs temps d'espera i un finançament insuficient per als especialistes i la medicina per augmentar cada vegada més el trànsit de pacients i el nombre d'intervencions que requereixen casos.
El 2018 hi havia 52 hospitals menys que el 1990. Hi havia 66 hospitals generals, 26 hospitals secundaris, 49 hospitals d'infermeria i 4 hospitals de rehabilitació.
- L'esperança de vida el 2023 era de 77,43 anys.
- Les malalties cardiovasculars van ser la principal causa de mort.
- Una tercera part de l'assistència és privada.
Aquest article s'ha redactat amb l'ajuda de la IA a partir de diverses informacions periodístiques i el revisa la nostra redacció segons els principis editorials. Normes editorials · Pistes i contacte
Comentaris 0