Economia de Lituània
Lituània és l'economia més gran i més diversificada entre els tres estats bàltics i és una de les economies de més ràpid creixement de la UE. El 2026, la seva economia és lleugerament més gran que la de Letònia i Estònia juntes, tant en termes nominals com de PPP. És membre de la Unió Europea, de l'OMC i de l'OCDE.
L'economia lituana ha experimentat una transformació dramàtica des dels anys noranta. Després del col·lapse de la Unió Soviètica, el país va passar ràpidament d'un sistema planificat centralment a una economia de mercat, implementant nombroses reformes liberals. Aquesta transició va conduir a altes taxes de creixement després d'unir-se a la Unió Europea, guanyant-se el sobrenom d'un tigre bàltic.
Rendiment econòmic i creixement
Des que va recuperar la independència el 1990, el PIB de Lituània ha crescut més d'un 500 per cent. Mentre que els països bàltics tenen una força de treball combinada de 3,3 milions de persones, 1,5 milions d'aquests treballadors viuen a Lituània.
L'economia va experimentar una profunda recessió el 2009, amb una caiguda del PIB de gairebé el 15%. No obstant això, el país va mostrar signes de recuperació en el tercer trimestre de 2009 i va tornar a créixer en 2010. L'èxit de domesticar la crisi s'atribueix a la política d'austeritat del govern lituà.
El 2017, el pressupost va donar lloc a un superàvit del 0,5%, amb un deute brut que es va estabilitzar al voltant del 40% del PIB. El pressupost es va mantenir positiu el 2017 i s'esperava que ho continués fent el 2018.
Inversió i capital humà
La inversió estrangera directa a Lituània s'ha disparat cada any des del 2015, amb augments significatius en la dècada del 2020, aconseguint el seu nombre més alt registrat el 2023. De mitjana, al voltant del 80% de la inversió estrangera directa prové de països de la Unió Europea.
Mentre que Suècia va ser històricament el major inversor amb un 20 a 30 per cent de tota la IED, ha estat superat per Alemanya, els Països Baixos i Estònia en la dècada de 2010. El 2017, Lituània va ser el tercer país, després de la República d'Irlanda i Singapur, pel valor mitjà de l'ocupació dels projectes d'inversió.
Lituània ocupa el lloc 11 del món en l'índex de facilitat per fer negocis elaborat pel Grup del Banc Mundial, el 16è de 178 països en l'índex de llibertat econòmica i el 8è de 165 països en l'índex de llibertat econòmica del món 2021 de l'Institut Fraser.
Segons les dades de l'OCDE, Lituània es troba entre els 5 primers països del món per assoliment postsecundari. Aquesta formació ha atret inversions, especialment en el sector de les TIC. El govern lituà i el Banc de Lituània han simplificat els procediments per a l'obtenció de llicències de diners electrònics i institucions de pagament, posicionant el país com un dels més atractius per a les iniciatives de tecnologia financera a la UE.
- Els països bàltics tenen una força de treball combinada de 3,3 milions de persones.
- El creixement del PIB va assolir el seu màxim el 2008 i es va tornar a acostar als mateixos nivells el 2018.
- La inversió estrangera directa s'ha disparat cada any des del 2015.
Aquest article s'ha redactat amb l'ajuda de la IA a partir de diverses informacions periodístiques i el revisa la nostra redacció segons els principis editorials. Normes editorials · Pistes i contacte
Comentaris 0